Penseu que en qualsevol conflicte que sorgeix en la vostre relació hi ha un factor important a tenir en compte. Això són els vostres sentiments com a parella, què és el que us pot fer estar bé o malament amb vosaltres mateixos. Tu no pots controlar el que la teva parella du al seu cor, però depèn de tu què carreguis al teu (ira, ràbia, tristesa, mal humor,...). Cada dia, en qualsevol moment, cada un tria les emocions o sentiments que volem posar dins nostre. El que triem, ho tindrem allà fins que decidim canviar-ho, perquè és tan gran la llibertat que ens dóna la vida, que fins i tot tenim l’opció d’amargar-nos o ser feliços.

Orientacions per tenir una bona relació de parella.
Cal desenvolupar i practicar aquestes habilitats:
• Accepta que la nostra vida és responsabilitat nostra. No podem esperar que l’altre membre de la parella ens faci feliços. La nostra felicitat depèn, sobretot, de nosaltres mateixos. No ens enganyem.

• No hem de resoldre la vida de l’altra persona, buscant solucions, donant consells i marcant les pautes de com ha de viure la seva vida.

• Aprendre a escotar és molt important. Per això hem de deixar el que estem fent, buidar-nos d’altres pensaments que distreguin la nostra atenció i intentar col·locar-nos al lloc de l’altra persona per saber com es sent.

• Aprendre a dialogar. La nostra opinió, forma d’entendre i de veure la realitat no són la veritat absoluta, sinó la nostra.

• Aprendre a consensuar. L’opinió d’ambdues parts s’ha de tenir en compte, no per distingir “allò meu” i “allò teu” sinó “allò nostre”.

• Aprendre a compartir. Donar-se l’un a l’altre: preguntar com es troba, què és el que l’incomoda, què vol i desitja.

• Aprendre a demanar. Mostrar la nostra vulnerabilitat és la major prova d’amor, ja que no l’ensenyem a qualsevol.

• Dedicar temps específic per la parella.

• Compartir hobbies, temps lúdic, fantasies i il·lusions, de la mateixa manera que acompanyar en els moments tristos, durs i penosos.

• Compartir l’economia també forma part de la relació de parella.

• Aprendre a utilitzar els conflictes i les crisis, per aprendre més de nosaltres mateixos, veure quines són les nostres necessitats i quin és el dolor o la mancança que provoquem a la nostre parella. El que ha de ser un salt i no un estancament que no dur a cap lloc. Parlar quan sigui necessari, perquè el problema no quedi enquistat. No hi ha més gran desastre que el silenci.

• Mirar amb orgull la parella. El sexe, les carícies i un “t’estimo” s’ha de dir, s’han de donar mostres d’afecte. No val el dir que “ja es dóna per suposat”.

No obstant això, les relacions de parella estan en moviment constant i cal tenir en compte que la manca de llibertat i de confiança impedeix una relació fluida.

L’estancament o la poca comunicació comporten una separació a curt o llarg termini.