En general, els aliments més formadors
de càries serien els més acidogencis
i viscosos, tot i també tenir relació
amb la quantitat i característiques
de la saliva de cada persona.
És important la nutrició durant
l’embaràs, la lactància
i la infància per a una bona salut
oral posterior, ja que condiciona la formació
i la mineralització de les dents.
Així mateix, poden afectar-se precoçment
la morfologia i funcionalitat de les glàndules
salivals, la qual cosa condiciona el volum
salival i la capacitat de la saliva per
lluitar contra les càries.
Les deficiències de vitamines A,
C i D, proteïnes, calories, calci,
iode, fósfor i fluorur s’associen
a un augment de la susceptibilitat a la
càries de la primera dentició
i dels molars permanents.
Influències
nutricionals que afecten sobre les dents
formades
Greixos:
augmentar-ne la ingesta mantenint constant
la quantitat de carbohidrats s’associa
a una menor incidència de càries.
Carbohidrats fermentables: la seva freqüència
de consum i el temps que es retenen
a la boca són més decisius
que la quantitat presa. Flúor:
el flúor ingerit a partir d’aliments,
begudes o suplements és útil
en la formació de la dent. El
te negre o els peixos proporcionen quantitats
importants del mineral, encara que n’és
l’aigua la font principal. Iode:
el seu dèficit s’associa
a un retard en l’erupció
de les dents. Una font important de
iode són els mol·luscs,
les mongetes tendres, les bledes, el
bacallà salat... Ferro:
condiciona una disfunció de les
glàndules salivals, amb augment
en el risc de càries. Són
rics en ferro les cloïsses, els
moluscs, els espinacs, les faves seques,
les llenties, els cigrons, les bledes,
les avellanes... Vanadi:
exerceix certa acció en les dents
i l’os (llocs d’alt índex
de mineralització). Vitamina D:
té efecte beneficiós en
nens de més de 10 anys. La seva
deficiència, junt amb el dèficit
de calci i fósfor, condiciona
una disminució del calci plasmàtic,
hipomineralització, deteriorament
de la integritat de la dent i retard
en els patrons d’erupció,
amb augment de la incidència
de càries. Vitamina A:
el seu dèficit provoca deteriorament
en el desenvolupament de l’epiteli,
disfunció de la morfogènesi
dental, menor diferenciació d’odontoblasts,
poca formació d’esmalt i
major risc de càries. El formatge
n’és un exemple. Àcid ascòrbic:
en quantitat insuficient, condiciona
alteracions de la pulpa dental, degeneració
d’odontoblasts i dentina aberrant.
El tomàquet, la col, la patata
i els cítrics en contenen bona
quantitat.
