La fibromiàlgia o SFM (Síndrome de Fibromiàlgia) afecta el 5-6% de la població mundial, sense comptar que encara hi ha molts casos en què el malalt desconeix que la pateix. És més freqüent entre dones de mitjana edat, però no exclou la resta de col·lectius.

De totes les mesures que s'han fet servir per al tractament d'aquesta malaltia, l'exercici físic i un adequat enfortiment dels músculs són sens dubte les de més eficàcia. Es recomana l'activitat aeròbica moderada, com ara passejar, natació... Però abans de l’activitat és necessària sempre la valoració per part del metge. També són efectius els massatges, els estiraments musculars, l’aplicació de calor local i algun tipus d’electroteràpia.

Els afectats demanen comprensió
“És molt important compartir, tots n’estem traient molt profit”, coincideixen a explicar totes. El gran problema de l’afectat de fibromiàlgia és que moltes vegades se sent incomprès. “Fins ara els metges no ens creien gaire... Poder compartir amb altres persones que es troben amb el mateix problema que tu també ens ha animat molt a tirar-ho endavant”, explica Marta Quintana. “Molts de nosaltres fa més de trenta anys, tota una vida, que estem amb la fibromiàlgia.

La família, davant d’un malalt crònic amb unes pujades i baixades tan espectaculars, que va al metge i els resultats de les proves i les analítiques són del tot correctes, com si es tractés d’una persona saníssima, sent incomprensió i a nosaltres ens provoca un tancament”. A través de l’Associació, aquesta situació es desencalla amb una reunió setmanal en la qual els malalts comparteixen les seves vivències. L’entitat compta amb el suport de professionals de l’Hospital General de Manresa, on tenen la seu i on, un cop al mes, s’organitza una xerrada amb un professional: fisioterapeutes, psicòlegs, professors de ioga... Però el que demanen aquestes i la resta de persones afectades és, sobretot, comprensió. “Comprensió, però no compassió”, s’afanya a dir la Marta, “compassió de cap de les maneres, però comprensió sí, només demanem que s’equipari la fibromiàlgia amb la resta de malalties. Ens mereixem el respecte”.