L’any
2002 es van realitzar a Catalunya un total de 681
transplantaments d’òrgans sòlids,
la majoria dels quals van ser de ronyó i
de fetge
L’any 2002 a Catalunya es van realitzar
un total de 681 trasplantaments d’òrgans
sòlids. D’aquests, 372 van ser
de ronyó, 204 de fetge, 50 de cor,
36 de pulmó i 19 de pàncrees.
Aquest nombre de trasplantaments va suposar
una activitat molt important, i va situar
Catalunya, un any més, com a referent
dins de l’Estat espanyol.
D’acord amb els indicadors de població,
a Catalunya, amb 6.506.440 habitants (segons
el padró municipal de l’any
2002), la taxa de trasplantaments renals
per milió de població (pmp)
va ser de 57, mentre que la mitjana de l’Estat
va ser de 48,5 pmp. Pel que fa al trasplantament
hepàtic, la taxa pmp a Catalunya
es va situar en 31,4, mentre que a l’Estat
va ser de 24,7 pmp. En trasplantament cardíac,
la taxa pmp a Catalunya va ser de 7,7 pmp,
i a l’Estat de 7,4 pmp. En trasplantament
pulmonar, la taxa pmp a Catalunya va arribar
al 5,5, mentre que la mitjana de l’Estat
va ser de 3,8 pmp. Finalment, en trasplantament
de pàncrees, la taxa de Catalunya
va ser de 2,9 pmp, i d’1,6 pmp a l’Estat
(Taula 1).
Taula
1. Trasplantaments l'any 2002
Catalunya
Estat
espanyol
Trasplantaments
n:
pmp
n:
pmp
De Ronyó
372
57,2
2.031
48,5
De Fetge
204
31,4
1.033
24,7
De Cor
50
7,7
310
7,4
De Pulmó
36
5,5
161
3,8
De Pàncrees
19
2,9
69
1,6
Pmp:
taxa per milió de població
Pel que fa a l’activitat en donació
d’òrgans, Catalunya va tenir un
total de 234 donants vàlids l’any
2002. Aquesta xifra va suposar un índex
de donació per milió de població
de 36, el qual està per sobre de la
mitjana de l’Estat, que va ser de 33,7
pmp, així com de les comunitats autònomes
que tenen un índex de població
similar al de Catalunya, com ara Andalusia,
amb una taxa de donació pmp de 31,9,
i Madrid, amb una taxa de 33,7 pmp.
Seguint la tendència dels darrers anys,
l’any 2002, la mitjana d’edat dels
donants de Catalunya va superar els 50 anys.
L’envelliment de la població i,
per tant, també dels donants d’òrgans,
fet general a tot l’Estat, comporta conseqüències
diverses.
