En una societat en què l’índex de població major de 65 anys ultrapassa al de població adulta, estem en l’obligació de reflexionar davant d'aquesta nova realitat socioeconòmicaassistencial i aprofundir, amb el màxim rigor, cap als nous reptes que se’ns presenten i a tot el que comporten.

Les nostres institucions sanitarioassistencials són un reflex d’aquest important col·lectiu. La professionalitat de les persones que ens dediquem al món de la salut pot quedar malmesa, si no som capaços de desenvolupar nous marcs de debat, reflexió i d’interrelació amb tots els professionals geriàtrics,etc.

La labor hospitalària, amb tot el seu ventall de possibilitats, ha de tenir un sol objectiu de respecte, tolerància, i ha de realitzar una qualitat assistencial humanitària que dignifiqui el procés d’envelliment. La degradació del cos pot ser esplendorosa, amb el reflex d’una mirada madura i reposada.

Creiem que tenim un deute amb els ancians que, amb la seva lluita, esforç i tenacitat, ens han deixat una societat habitable.

Aleshores, tenim l’obligació de fer un esforç per millorar les actituds i aptituds, i poder satisfer les necessesitats d’una etapa que, encara que la darrera, plena de maduresa, tendresa i experiència i del procés irreversible de la vellesa.