Una de les causes d'aquest fenomen és que moltes de les funcions corporals es veuen malmeses amb l'edat. Per exemple, són comuns els problemes de vista, fet que dificulta la lectura de les instruccions de preparació o les dates de caducitat. Una persona que no hi veu bé pot no adonar-se que un plat o un utensili no està ben net o que un aliment ha canviat de color.

El sentit de l'olfacte es torna menys agut amb l'edat, i pot empitjorar a conseqüència de la medicació o les malalties. Molts agents nocius presenten olors desagradables que ens avisen del mal estat d'un producte, i una persona amb l'olfacte danyat pot no adonar-se'n.

Els dits a vegades perden força i agilitat, cosa que dificulta la realització de feines com pelar verdures, embolicar el menjar o obrir i tancar pots. A vegades les persones grans no són capaces de posar-se guants per rentar la vaixella, cosa que els evitaria rentar a la temperatura adequada.

També hi ha molta gent gran que no pot caminar sense ajuda i que té dificultats per ajupir-se o estar molt temps dreta, de manera que netejar la cuina o els armaris pot convertir-se en quelcom impossible. Alguns no poden sortir a comprar i acaben acumulant productes caducats.

Els problemes de memòria també poden contribuir a preparar el menjar de forma no adequada (oblidar un pas important o equivocar-se en les temperatures o el temps de cocció). A més, les persones grans són molt vulnerables a les malalties i, en particular, a les intoxicacions alimentàries. L'edat debilita el sistema immunològic de la mateixa manera que ho fa la quimioteràpia, la cirurgia o les malalties cròniques, com les del cor o la diabetis. Això significa que les persones grans són més susceptibles de tenir complicacions i tarden més a recuperar-se.

Moltes persones grans estan mal alimentades, fet que les fa més propenses a patir infeccions, incloses les causades pels agents patògens dels aliments. La pèrdua de la gana pot tenir nombroses causes: la medicació, els trastorns digestius, les malalties cròniques, les discapacitats físiques o la depressió. No obstant això, el problema més evident recau en el fet que moltes persones grans viuen amb uns ingressos limitats i, quan la necessitat apressa, el menjar és la despesa més fàcil de retallar.

Un millor coneixement dels factors que contribueixen a aquesta malnutrició a la tercera edat hauria de permetre portar a terme una tasca de prevenció adequada, així com elaborar tractaments per millorar la salut de les persones grans.

Una altra raó per la qual la gent gran està més indefensa davant les intoxicacions alimentaries és que la quantitat d'àcid estomacal disminueix amb l'edat. L'esmentat àcid destrueix molts patògens abans que entrin a l'intestí prim. Com més petita és l'acidesa, més grans són les possibilitats d'infecció per un patogen alimentari. Els processos digestius també es tornen més lents amb l'edat, fet que permet que alguns agents nocius tinguin temps de créixer i produir toxines a l'intestí.

Les limitacions financeres poden comportar altres problemes relatius a la seguretat alimentària a la tercera edat. Hi ha persones que no llencen el menjar, encara que estigui en mal estat, o que no poden permetre's substituir els utensilis malmesos o els aparells que ja no funcionen correctament.
El manteniment d'una cuina és una tasca tan rutinària que és fàcil oblidar que comporta certs perills, especialment a mesura que envellim.