Tres
directives prohibiran la gran majoria dels productes
que avui poden adquirir-se lliurement a botigues
de salut natural
Les tres directives protagonistes de la
polèmica són: la nova Directiva
sobre Productes Farmacèutics
(directiva 2001/83/CE), la proposada Directiva
sobre Productes a base de Plantes Medicinals
Tradicionals (que modifica la directiva
2001/83/CE pel que fa a plantes medicinals
tradicionals) i la Directiva sobre Complements
Alimentaris (directiva 2002/46/CE)
La nova Directiva Europea sobre Productes
Farmacèutics ha ampliat la definició
de "fàrmac", de manera
que qualsevol substància que "restableixi,
corregeixi o modifiqui" alguna funció
a l'organisme passa a ser considerada medicament
farmacèutic i, com a tal, de
venta exclusiva a farmàcies.
La directiva s'aplicarà indiscriminadament
a tots els productes presents a la Unió
Europea que compleixin la nova definició,
fet que és completament abusiu ja
que tot el que ingerim, inclosos els aliments
i l'aigua, modifiquen alguna funció
en el nostre organisme. Aquesta absurda
nova definició convertirà en
fàrmacs, fins i tot si altres directives
europees ja existents consideren que no ho
són, a milers de productes que no tenen
res a veure amb ells, com passa amb els complements
dietètics.
La gran majoria dels fàrmacs són
compostos d'ús molt ocasional que es
subministren només a persones malaltes
per intentar alleujar els seus símptomes.
Es tracta de substàncies químiques
artificials (no presents a la naturalesa)
i tòxiques que poden produir grans
danys a qui les consumeixen.
Al contrari, els complements dietètics
són preparats alimentaris constituïts
per substàncies nutritives, protectores
dels teixits i s'integren de forma harmoniosa
a l'organisme, cooperant amb ell en les
seves funcions i potenciant la seva salut.
Majoritàriament s'extreuen de fonts
naturals i es presenten en formes orgàniques,
les mateixes que apareixen a la naturalesa
i que són molt més iniqües,
assimilables i efectives que les sintètiques.
Per tant, els complements no són
més perillosos que els aliments
i, per descomptat, molt menys que la majoria
de conservants, colorants, etc. que la llei
sí permet afegir als aliments; és
pràcticament impossible fer-se mal
utilitzant-los amb un mínim d'informació
i sentit comú.
La pretensió de regular els complements
dietètics com a medicaments farmacèutics
al·legant que son perillosos és,
per tant, completament injustificada.
Els complements dietètics no només
proporcionen un formidable estat de salut
i benestar en el present sinó que prevenen,
milloren i/o curen les cada com més
freqüents malalties degeneratives del
nostre temps (càncer, alzheimer, diabetis,
malalties cardiovasculars, etc.) i ho fan
sense produir efectes secundaris.
Resulta macabre que es vulguin sotmetre a
tan estrictes regulacions substàncies
d'aquesta naturalesa, sobre tot quan menjar
"basura", colorants, alcohol, conservants,
tabac, aliments refinats, gormanderies que
es donen als nens, etc. circulen lliurement,
s'anuncien i, fins i tot, es recomanen; qualsevol
d'aquests productes comporta un perill potencial
molt superior al dels complements dietètics
(molts complements són completament
inofensius, també en dosis grans, molt
majors de les que ningú recomanaria
mai).
Davant la conducta tan summament incomprensible
per part de les autoritats, és impossible
pensar que les veritables raons d'aquestes
mesures siguin les que s'han declarat ni,
per descomptat, que tinguin per objectiu beneficiar
a la població. Això resulta
evident davant l'escandalós fet que,
a la pràctica, l'efecte d'aquesta
regulació serà prohibir els
productes naturals, ja que gairebé
cap laboratori fabricant disposa de les instal·lacions
que la llei exigeix per fabricar medicaments
(ja que són totalment innecessàries
per produir complements dietètics)
i els pocs que compten amb aquestes no poden
permetre's, ni remotament, la despesa milionària
que requeriria el pagament de les llicències
de registre farmacèutic per a tots
els seus productes i l'elaboració dels
costosos dossiers de seguretat que es demanen
als medicaments, però que no tenen
cap sentit en el cas dels productes alimentaris.
