Catalunya, molt
per sota de les reconamacions de l'OMS, en assistència
al.lergològica
A Catalunya patir al·lèrgia
pot suposar no només patir un
mal, sinó dos: és probable
que el pacient no pugui ser diagnosticat
i tractat adequadament ja que l'assistència
al·lergològica pública
és deficitària. No
hi ha especialistes al·lergòlegs
en la proporció necessària
per atendre la demanda assistencial,
que segons recomanacions de l'OMS serien
d'un al·lergòleg per cada
50.000 habitants. Així, trobem
que hi ha comarques a Catalunya que
no disposen de cap al·lergòleg
com Osona, Berguedà o Solsonès
i d'altres com el Vallès Occidental
i el Vallès Oriental que disposen
d'un al·lergòleg per cada
250.000 habitants, aproximadament.
Al 1999 la Societat Catalana
d'Al·lèrgia i Immunologia
Clínica (SCAIC) va presentar
una proposta al Departament de Sanitat
i Seguretat Social per normalitzar l'assistència
al·lergològica a Catalunya.
Aquesta proposta consistia en incorporar
al sistema públic, 22 nous especialistes
al·lergòlegs, de manera
que s'arribaria a una relació
d'un al·lergòleg per cada
100.000 habitants entre l'any 2000 i
el 2004.
Arribats al 2004 s'han cobert
només sis places de les 22 proposades.
La SCAIC ha sol·licitat al nou departament
de Sanitat de redreçar aquesta situació.
En una reunió amb els Col·legis
de Metges de Catalunya, l'actual consellera
va reconèixer la manca d'al.lergòlegs.
L'al·lèrgia afecta aproximadament
al 20-21% de la població. A Catalunya
suposa un milió dues-centes mil persones.
Un 25 % d'aquesta població al·lèrgica
es concentra a les zones urbanes i un 13 %
a les zones rurals.
Societat Catalana d'Al·lergologia
Servei de premsa: Catpress
