Fort
increment de la diabetis a tot el món, l'any
2010 el nombre de persones amb diabetis superarà
els 200 milions
Tenir diabetis vol dir que l'organisme no
produeix insulina o no ho fa en la
quantitat necessària. La insulina
és una hormona generada pel pàncreas
i que una vegada produïda passa a la
sang. És el “missatger”
que permet que la glucosa (un sucre
format després de la digestió
dels aliments) passi a les cèl·lules
on es transformarà en energia per
l'organisme.
L'organisme de la persona amb diabetis té
dificultats en la utilització i control
de la glucosa. Quan la glucosa no pot passar
a les cèl·lules s'acumula a
la sang, i és quan es produeixen els
símptomes de la diabetis.
La diabetis mellitus (DM) és
una malaltia molt comú que pot afectar
de forma notable la qualitat de vida de les
persones que la pateixen (es calcula que
estan entre el 10 i el 15% de la població),
moltes sense ni tan sols saber-ho.
La freqüència augmenta amb l'edat,
de manera que per sobre dels 70 anys la pateixen
el 15% o més de les persones. La importància
de la diabetis està en el fet que si
no esta suficientment controlada pot donar
lloc a complicacions greus tant a curt com
a llarg termini. A curt termini pot ocasionar
importants descompensacions en els nivells
de glucosa a la sang; a llarg termini afavoreix
la presència de complicacions com són
la retinopatia, la nefropatia, la neuropatia
i la malaltia cardiovascular.
Es constata un fort increment de la diabetis
a tot el món, de manera que l'any
2010 el nombre de persones amb diabetis superarà
els 200 milions. Aquest gran augment està
directament vinculat amb la pèrdua
d'estils de vida tradicionals i l'adopció
d'hàbits que comporten canvis en
l'alimentació, tant en quantitat
com qualitat, que originen l'augment de
l'obesitat i el sedentarisme. També
els canvis demogràfics, molt en especial,
l'envelliment de la població.
L'elevació anormal del sucre a la sang
pot ser originada per diferents causes.
Les formes més freqüents són:
Tipus 1, Tipus 2 i Diabetis Gestacional.
La diabetis tipus 1 acostuma a començar
durant la infància o adolescència.
És deguda a la destrucció de
les cèl·lules del pàncreas
productores d'insulina i que origina una manca
absoluta d'aquesta, essent imprescindible
administrar insulina des del començament.
Sol presentar-se de forma brusca amb augment
de set i quantitat d'orina, cansament i pèrdua
de pes. Sovint es presenta de manera aïllada,
però poden existir antecedents familiars.
