Controlar el pes
és qüestió de constància
i esforç, en tots
els sentits, no hi ha mètodes fàcils,
ni remeis, dietes o medicaments màgics
Cada setmana apareixen nous règims
de moda i miracles dietètics a les
pàgines de les revistes femenines.
En realitat, ja sabem que ni els “grills
d’aranja” ni la “llet de
yak cultivada” són la solució
als nostres problemes de sobrepes. Aleshores
per què no desestimem aquestes dietes?
La resposta
és que perdre pes i, especialment,
mantenir-lo quan ja ens apropem
al nostre pes ideal, és un
dels objectius més difícils
d’aconseguir en matèria
de salut. Pel metge de capçalera
és fàcil dir: “Perdi
30 kg i torni a veurem” donant
una fulla informativa sobre la dieta
com a única ajuda. El realment
difícil és arribar a aconseguir-ho.
Si no fos així, ja s’hauria
guanyat la batalla a la primera epidèmia
mundial d’excés de pes que
es dóna actualment, així
com a les malalties associades a aquest
problema
No només no hem aconseguit frenar
l’obesitat, sinó que la
proporció de la població
amb sobreprès continua augmentant.
I el més greu: l’edat a
la qual comença aquest problema
és cada cop més avançada.
És molt possible que aquest sigui
el primer segle en el qual l’expectativa
de vida dels nens sigui inferior a la
dels seus pares.
No s’ha de riure de les persones
obeses, ni comentar despectivament que
ho són a causa de la seva golafreria
o peresa. Hem de comprendre’ls
i ajudar-los. Per sobre de tot, s’ha
de reconèixer que perdre pes
resulta tan difícil que els qui
volen aconseguir-ho s’aferren a
qualsevol medicament o poció
màgica que els prometi facilitar-los
la tasca. Els falsos doctors i xarlatans
que venen els seus productes per aprimar
deuen saber que no sols és cruel
aprofitar-se d’aquells que realment
busquen ajuda per obtenir “diner
fàcil”; sinó que
a més, és un frau, comparable
a la falsificació d’una
firma en documents bancaris.
A tota Europa hi ha legisladors i controladors
que analitzen la publicitat amb la finalitat
de protegir als consumidors vulnerables
i evitar que siguin víctimes
dels fraus relacionats amb productes
per aprimar. El seu treball resulta
molt complicat per la dificultat de
controlar les campanyes de promoció
internacionals, especialment les que
parteixen de fora de la UE i es difonen
per correu, internet o lliurades a mà.
Els consumidors vulnerables, en la seva
necessitat de creure en una solució
màgica, accedeixen a participar
en aquests fraus. Els resultats inevitables
són la decepció i la pèrdua
de diners, que no de pes.
Per què
resulta tan difícil perdre pes?
El principi és fàcil:
si ingerim aliments que ens proporcionen
la mateixa quantitat d’energia
que la que gastem, mantenim un pes constant;
si consumim menys energia de la que
cremem, perdem pes; i, si consumim més
energia de la que necessitem, inevitablement
augmentem de pes. Sabem això,
però molt poques persones semblen
ser capaces d’aconseguir l’equilibri
perfecte. Per què?
El problema resideix que ens afrontem
a una herència de 100 milions
d’anys. Durant el 99’9% d’aquest
període, el regne animal patia
a causa de la gana i la manca d’aliments.
Aconseguir menjar en quantitat suficient
no era fàcil, i els qui acumulaven
reserves energètiques en forma
de greix tenien més probabilitats
de sobreviure; amb el temps, la seva
constitució genètica es
va fer predominant. Hem desenvolupat
diversos mecanismes innats que ens inciten
a menjar i, en canvi, no sabem de cap
mecanisme innat que eviti menjar en
excés.
Aleshores, no hi ha res que pugui
ajudar-nos? Per suposat que sí,
i tractarem aquest tema pròximament.
El missatge del present article és
que no hi ha mètodes fàcils,
ni remeis, dietes o medicaments màgics
per controlar el pes. És qüestió
de constància i esforç,
en tots els sentits.
Informació
facilitada pel Consell Europeu
d'Informació Alimentària (EUFIC)
