Cada fase de la
vida es correspon amb unes necessitats dietètiques
específiques, ara tractarem un dels moments
primordials de la vida: quan ingerim els primers
aliments
La OMS recomana que, a fi de cobrir les
necessitats evolutives del bebè,
després d'un període inicial
dedicat exclusivament a la lactància
durant els 4 o 6 primers mesos de vida,
es combinin amb la llet materna aliments
complementaris segurs i amb el valor nutritiu
adequat, fins els dos anys d'edat o una
mica més.
La diversificació
de la dieta del bebè s'ha convertit
en tema de debat sobre el moment
més adequat per introduir els
complements alimentaris i la naturalesa
d'aquests complements. La majoria
de les opinions, encara que no totes,
coincideixen amb les recomanacions
de la OMS de proporcionar una “dieta
mixta” a partir dels 6 mesos d'edat.
En certs entorns amb condicions
sanitàries deficients, tant en
països en desenvolupament com en
els desenvolupats, donar aliments sòlids
o líquids al bebè pot
incrementar el perill d'infeccions.
Per això, algunes autoritats
són reticents a introduir aliments
sòlids a la dieta abans dels
6 mesos aproximadament.
Aquest assumpte, igual que molts d'altres
relatius al deslletament, és
difícil de resoldre, ja que a
la pràctica es regeix per la
tradició, i no per la ciència.
Com a exemple es pot mencionar que moltes
mares, incloses les comunitats de
població en les quals es compleix
amb l'ideal dels dos anys de lactància,
donen aliments sòlids als
seus bebès a partir del segon
mes.
Estudis sobre els mamífers indiquen
que la introducció d'aliments
com a complement a la llet materna es
produeix en un moment crític
del desenvolupament fisiològic
i metabòlic. Aquests canvis no
s'han determinat amb precisió
en l'ésser humà, però
se sap que als 4 mesos, el bebè
ja té la coordinació neuromuscular
suficient per empassar farinetes i es
capaç de distingir alguns sabors
i textures. La maduresa metabòlica
i immunològica del bebè
és més difícil
d'establir.
Els primers aliments sòlids recomanats
per la majoria de les autoritats competents
són els cereals sense gluten
(el més utilitzat és l'arròs),
la fruita, la verdura i la carn.
La millor forma de donar aquests aliments
és mitjançant cullera,
sense que sigui necessari mesclar les
farinetes amb altres aliments líquids.
De fet, aquest costum podria minvar
la futura capacitat del nen per assimilar
textures més consistents. Els
aliments en farinetes o puré
poden preparar-se fàcilment a
casa.
La transició als purés
una mica més consistents sol
produir-se entre els 6 i els 12 mesos,
quan el nen aprèn a mastegar,
és capaç d'empassar aliments
trinxats amb textures més granulars
i comença a subjectar els aliments.
Entre els aliments que el nen pot menjar
amb la mà es recomanen l'escorça
de pa, els panets torrats, els trossos
de fruita i verdura bullida, i trossos
de carn.
Afegir aliments complementaris massa
aviat pot ocasionar trastorns, com
la falta de gana del nen, que el portaria
a prendre menys llet materna; anèmia,
ja que el menjar sòlid dificulta
l'absorció del ferro procedent
de la llet de la mare; i un major risc
de contraure infeccions. El deslletament
tardà també pot originar
problemes, com endarreriments en
el creixement i deficiències
de certs nutrients, sobre tot de ferro,
zinc, vitamines liposolubles i àcids
greixos essencials.
Encara no s'ha esbrinat com els nens
adquireixen tolerància immunològica
a les proteïnes del menjar. Les
al·lèrgies i les reaccions
immunològiques a l'intestí
estan relacionades amb la introducció
prematura d'aliments complementaris.
Tampoc se sap exactament com la lactància
afecta a aquest risc. Alguns aliments
són més propicis a causar
reaccions que altres.
Per això es tracta d'evitar el
gluten en aquesta etapa, ja que s'associa
al síndrome d'absorció
intestinal deficient, o afecció
cel·líaca, amb la ingesta
precoç de blat. Per això
és recomana donar al bebè
civada abans de blat i cereals mesclats.
Si hi ha antecedents familiars d'al·lèrgies,
el més prudent és endarrerir
la presa d'aliments com la llet de vaca,
cacauets, soja, ous, peix i pollastre,
que són al·lèrgens,
fins passats els 6 o 12 mesos d'edat.
Les reaccions immunològiques
adverses a la primera infància
varien segons els aliments complementaris
locals. Per exemple, les reaccions a
l'arròs són més
freqüents al Japó que a
Europa i també ho eren les reaccions
als cacauets a Estats Units, fins el
recent augment d'aquests a Europa. L'al·lèrgia
als cacauets i a l'ou poden allargar-se
fins a l'edat adulta, encara que no
ha de ser així amb altres aliments,
com la llet de vaca. Per desgràcia,
no es poden fer prediccions fiables
sobre l'evolució d'un individu
i la seva propensió a patir al·lèrgies
i intoleràncies.
Una prova de la influència
dels primers aliments a la salut posterior
és que aquests poden repercutir
en el metabolisme, amb el conseqüent
risc de malalties cardiovasculars, diabetis
tardana i hipertensió. Aquests
riscos i altres similars demostren la
importància d'introduir adequadament
els aliments complementaris, tenint
en compte tant les metes a curt termini,
com les repercussions posteriors a la
salut.
Informació
facilitada pel Consell Europeu
d'Informació Alimentària (EUFIC)
