Sigui
quin sigui el tipus de part que heu imaginat i que
estigueu preparant, disposeu-vos a passar un dels
moments més intensos de la vostra vida
Durant tota la gestació, quan algú
li pregunta a la futura mare quan “acaba”
o el que és el mateix, per quan espera
el seu fill, ella sol donar una data. És
la data que el tocòleg li ha repetit
a cada consulta durant la gestació,
“la data prevista de part”. Totes
les parelles saben que aquesta data no és
exacta però en una cultura en la
qual tenim un control sobre tantes coses,
costa no agafar-se aquesta data com a final
de l'embaràs. A partir d'aquest moment,
les parelles a vegades s'impacienten.
Cal recordar
que no tots els nadons necessiten el mateix
temps per a la seva maduració i que
de vegades, sobretot en dones que tenen els
cicles irregulars, aquesta data pot ser errònia.
El protocol de visites al tocòleg s'intensifica
durant aquest període per comprovar
que tot estigui bé, per tant, la tranquil·litat
i la confiança són les millors
aliades durant els últims dies de la
gestació.
En
les sessions de preparació al part
i en les visites al tocòleg, els futurs
pares s'han informat de les diverses maneres
que es pot presentar el part i quin és
el moment idoni per marxar cap a l'hospital.
Si s'ha escollit tenir el fill a casa serà
el personal especialitzat el que s'hi desplaçarà
en el moment que calgui.
És molt important entendre que el
part és un esdeveniment natural per
al qual tota dona sol estar capacitada
i que durant aquest procés és
ajudada per una allau d'hormones que vénen
de les estructures més antigues i profundes
del seu cervell, les mateixes que compartim
amb la resta de mamífers. Aquestes
hormones que faciliten el treball de part
i el naixement poden ser inhibides per la
part mental i racional on emmagatzemem les
pors i recels.
Una necessitat bàsica per a la dona
que es troba en el seu treball de part (estona
en què les contraccions ajuden a la
mare a dilatar i al fill a baixar dins de
l'úter fins a col·locar-se per
la fase de l'expulsió o sortida a l'exterior)
és la de sentir-se segura.
L'ajudarà el fet que les persones que
l'atenen en aquesta fase estiguin tranquil·les,
que la tractin amb tendresa i respecte i li
proporcionin un ambient íntim i serè.
També és important que no la
distreguin amb preguntes i amb un excés
de manipulacions perquè això
estimula el seu neocòrtex i l'allunya
de la part més instintiva.
Moltes dones expliquen que les contraccions
se'ls van aturar en el moment d'entrar a l'hospital.
El canvi de situació va fer que deixessin
de segregar les hormones necessàries
per a la dilatació. Després,
un cop ja instal·lades i restablerta
la confiança, el treball de part va
continuar. Si les van enviar a casa, les contraccions
van tornar a aparèixer de seguida així
que es van tranquil·litzar.
La parella pot contribuir a la seguretat de
la mare si es pot mantenir en una actitud
serena i tranquil·la, no oblidem que
la por també s'encomana.
