Una de les hormones més importants
durant el part és l'oxitocina;
té un paper molt important durant
les contraccions perquè és
la responsable que siguin eficaces. També
intervé en l'expulsió de la
placenta i es manté molt alta després
del part, perquè té un paper
molt important en la instal·lació
del vincle amb el bebè. És
definida com l'hormona de l'amor, influeix
en el comportament de la mare i desenvolupa
el seu instint maternal. L'oxitocina és
present en totes les manifestacions de la
sexualitat i també en la lactància,
que juntament amb la prolactina, fa que
els vincles entre la mare i el bebè
s'estrenyin dia rere dia.
Cal saber que
l'oxitocina sintètica que es posa a
la mare per tal d'induir o d'accelerar el
part no té el mateix efecte i això
inhibeix la secreció de la pròpia
hormona, per tant és important evitar
aquestes pràctiques sempre que sigui
possible.
En l' actualitat moltes dones opten per l'anestèsia
peridural per tal de no sentir la molèstia
de les contraccions en la segona meitat del
part.
Val
la pena fer un bon treball de part sense aquesta
anestèsia per tal de facilitar el descens
del nadó ja que la dona ha de romandre
estirada des que se li posa l'anestèsia
fins el moment del part. Aquesta posició
no és favorable per al nadó
i els muscles que utilitza per ajudar el bebè
en el trajecte de sortida perden tonicitat.
Posar l'anestèsia un cop la mare
ha dilatat uns 5cm. minimitza el risc de cesària
o de part instrumentalitzat.
Les contraccions poden ser viscudes de manera
molt diferent d'una dona a una altra. Com
més serena i interioritzada està
la futura mare, més fàcil i
suportable resulta aquest treball. Moltes
dones, en el seu segon part, senten les contraccions
molt més suaus i suportables: la gran
diferència és la seva tranquil·litat
i l'absència de por. Associar contracció
a dolor predisposa a la futura mare a viure
la sensació dolorosa. És
preferible associar-la a intensitat i aquesta
pot ser viscuda de moltes maneres: el bebè
necessita unes contraccions intenses per a
poder néixer i la mare necessita poder-s'hi
lliurar i col·laborar amb confiança
i sense por.
Les dones que opten per a fer un part natural
veuen recompensat el seu esforç per
la intensitat del benestar que experimenten
quan neix el seu fill, les hormones en són
les responsables. El fet de no portar anestèsia
fa que res no interfereixi en el sistema fisiològic
i tot sigui a punt per vincular-se amb el
seu fill. Si l'entorn continua sent amable
i no interfereix ni pertorba massa, l'arribada
al món d'aquest nou ésser segurament
haurà estat un èxit.
De vegades però, tot i la bona predisposició
i preparació de la parella, alguna
cosa no va com s'esperava i el naixement
acaba sent per cesària. És
molt important que el pare estigui disponible
per acollir el seu fill, potser la mare necessitarà
estar una estona en observació.
Sovint no se li permet tenir el bebè
amb ella com seria desitjable, llavors la
presència del pare és clau per
al menut que ha nascut d'una manera diferent.
El nadó que hi veu, que hi sent
i reconeix la veu del pare i que necessita
el contacte humà més que cap
altra cosa està molt millor amb el
pare que li dóna escalfor i consol
que en un llitet tot sol. Així
que sigui possible se'l retorna a la mare
que el necessita tant com el bebè a
ella.
Sigui quin sigui el tipus de part que heu
imaginat i que estigueu preparant, disposeu-vos
a passar un dels moments més intensos
de la vostra vida. No deixeu sol al bebè
en cap moment, sobretot si heu optat per un
part amb anestèsia. En un part natural
és impossible distreure's del que està
passant. La presència i el contacte
psíquic amb el bebè és
molt important. En cas d'un part per cesària
l'actitud serena i conscient de la mare l'ajuda
moltíssim. No us faci vergonya donar-li
la benvinguda i expressar els vostres sentiments,
per al vostre bebè serà la millor
manera d'entrar al món!
De vegades a una dona que està a punt
de parir se li desitja “una hora ben
curta”, des d'aquí us desitjo
unes hores molt felices!
Angels Torras
Terapeuta morfoanalista
i Educadora prenatal
