Durant molts anys, els educadors físics
van adoptar mètodes d'entrenament
per millorar la salut cardiovascular, que
consistien en exercicis energètics
en els quals es treballava amb grans grups
musculars durant al menys 20 minuts seguits,
amb una gran intensitat (equivalent a un
60-80% del ritme cardíac màxim).
Desgraciadament, es va observar que aquest
nivell d'exercici era massa intens per a
la majoria de la gent, que va continuar
sent inactiva.
Les recomanacions
més recents als Estats Units i al Regne
Unit són que es realitzin activitats
físiques moderades d'intensitat.
Es pensa que, d'aquesta manera és molt
més fàcil que un major percentatge
de la població realitzi activitats
físiques moderades, com caminar a pas
lleuger, ja que aquest tipus d'exercici es
pot incorporar més fàcilment
a les rutines diàries i exigeixen menys
esforç físic.
Caminar
a un pas lleuger durant 20 minuts al dia pot
suposar una diferència de 5kg a l'any
i contribuir a una millor salut cardiovascular,
a més d'aportar altres beneficis físics
i mentals. Actualment, les recomanacions
insisteixen en que es camini a pas lleuger
durant trenta minuts tots o gaire bé
tots els dies de la setmana. Està
demostrat que la mateixa quantitat d'exercici
dividida en dos o tres espais més curts
de temps pot ser gaire bé igual d'efectiva
i més fàcil de suportar si es
realitza diàriament.
Els diferents tipus i intensitats d'activitat
física contribueixen a millorar diferents
aspectes de la salut i la forma física.
Per exemple, encara que un passeig lleuger
a l'hora del menjar no és prou intens
com per millorar la salut circulatòria,
pot servir per fer una pausa saludable a la
feina, millorar l'estat d'ànim i reduir
l'estrès, a més de contribuir
també a controlar el pes. Per a les
persones a les quals no els agrada l'exercici
planificat o se senten incapaces de fer-ho,
també pot resultar molt útil
reduir el temps dedicat a activitats sedentàries,
com veure la televisió. Simplement
estar de peu durant una hora al dia, enlloc
d'estar assegut mirant la televisió,
suposaria una despesa equivalent a 1 o 2 kg
de greix a l'any. Per a que totes les zones
del cos se'n beneficiïn al màxim,
és necessari realitzar també
diversos exercicis específics d'enfortiment
i estiraments. Això és especialment
important en la gent gran.
La recomanació que es realitzin
exercicis moderats no invalida el fet que
les activitats més intenses siguin
més beneficioses, especialment perquè
milloren la salut del cor i el metabolisme
de la glucosa. No obstant això,
la majoria de gent necessitaria varis mesos
per arribar a suportar aquests nivells.
Conclusions
Quan les persones es tornen més actives,
es redueix el risc que puguin patir afeccions
cardíaques, alguns tipus de càncer,
diabetis, i, a més a més, poden
controlar millor el seu pes, incrementar la
seva resistència per realitzar treballs
físics i millorar la salut dels seus
músculs i ossos. També tenen
més possibilitats que millori la qualitat
de vida i la seva salut psicològica.
L'activitat física no només
pot afegir anys de vida, sinó que també
s'estan recopilant proves que demostren que
l'activitat física afegeix qualitat
de vida a aquests anys.
El sedentarisme és una epidèmia
a tota Europa. Les principals autoritats
de tot el món ja han acceptat les proves
que associen la vida inactiva amb varies malalties
i desordres físics i mentals. En aquests
moments, sembla que la situació està
més aviat empitjorant. Els costos en
termes de patiment humà, pèrdua
de productivitat i assistència sanitària
són elevats. La solució és
aparentment simple: ens em de moure més
i amb més freqüència.
Però desgraciadament, és difícil
que la majoria de la població, i especialment
els que més se'n beneficiarien, com
els adults de mitjana edat i gent gran, es
tornin més actius, si no es pren alguna
mesura.
Per fomentar l'activitat física és
necessari la intervenció concertada
de varis organismes que ajudin les persones
a reduir el seu sedentarisme, a incrementar
la pràctica d'activitats físiques,
i que canviïn l'entorn per potenciar
que la gent sigui més activa. Els governs
nacionals, regionals i locals han de treballar
més amb els ciutadans i planificadors
del transport, els col·legis, els llocs
de treball i les autoritats sanitàries
per a fomentar més activitats com caminar,
anar en bicicleta i altres activitats esportives.
A la vegada, és responsabilitat
de cada persona tornar a revisar i avaluar
les seves prioritats, per aconseguir portar
un estil de vida que inclogui més activitat
física al dia.
