El procés ensinistra el subjecte en la utilització del pensament i la gestió més òptima de la seva pròpia emoció, i possibilita una interpretació harmoniosa i més plena de sentit sobre la pròpia vida. Per altra banda, les vivències que el procés proposa, ajuden a superar i reorientar els diversos estats d’inseguretat, dependència i falta de significat vital, tan freqüents en moments de la nostra vida que demanen canvis.
“Els homes no es pertorben per les coses, sinó per la interpretació que d’elles fan” (Epícteto).
La persona que treballa en el procés amb la seva consegüent reprogramació, es veu facultada a un millor encontre amb la pròpia vocació en el món i amb els seus consegüents assoliments econòmics, afectius i espirituals. Però sobre tot, el procés d’educació de les emocions aporta un increment notable de l’estat d’atenció o atenció sostinguda, base de l’anomenat “despertar de la consciència”.
Recordeu que per “consciència” s’entén aquella capacitat de donar-se compte, amb tot el que comporta d’observació, comprensió i transformació.
“El major descobriment de qualsevol generació és que els éssers humans poden canviar les seves vides, canviant les seves actituds mentals” (Albert Schweitzer).
El procés d’educació de les emocions, contempla la seva iniciació en el dia 40 i la seva arribada el dia 1, de forma que el propi inconscient es va activant per la serena tensió del “compte enrere”.
Cada dia dels 40 consecutius, el participant obre un sobre que prèviament li ha estat entregat com a part del material del curs, i els continguts del qual, acuradament elaborats, fan ressonar funcions de cada hemisferi cerebral de forma alternant. Cada tema presentat no sols aborda l’exploració de les pròpies creences profundes per les que cada qual ha estat “programat” en la seva infància, sinó que també aborda una reflexió sobre un “conte de saviesa mil·lenària” que com a “patrimoni ètic de la humanitat”, inspira i manté atenta la consciència del subjecte en el dia a dia.
