El pol·len és bàsic per a la vida, sense aquest, mancarien les llavors que es converteixen en plantes, i els arbres que donen fruits. És un magnífic element que col·labora en el renéixer constant de la naturalesa.
Les abelles recol·lecten el pol·len de la part masculina de les flors, encarregat de fecundar els seus òrgans femenins, el pasten amb una mica de nèctar o mel donant-li forma de boletes multicolors i el transporten al rusc en el seu tercer parell de potes per alimentar a les abelles obreres. Es recol·lecta col·locant uns calaixets amb reixes a l’entrada del rusc, així quan passen les abelles les boletes cauen al calaix; es fan assecar i així és com les trobem al comerç.
Una abella triga entre 5 i 15 minuts (segons la planta) per recollir de flor en flor el pol·len que li cal per formar una càrrega en el seu tercer parell de potes. En general, com a terme mitjà, una abella realitza 20 càrregues per dia (és a dir, 40 boletes de pol·len).
La FAO l’ha considerat una font substancial de nutrients essencials en la ingesta diària.
Composició
És un aliment molt proteic que serveix com a antial·lèrgic. La proteïna de pol·len és completa; ja que conté els vuit aminoàcids essencials per a la nutrició humana. És una de les proteïnes de més alt valor biològic, superior fins i tot al de la carn.
Els hidrats de carboni del pol·len són fàcilment assimilables, contenen glucosa, fructosa i sacarosa, al costat d’altres substàncies menys comunes com refinosa, dextrina i polenina.
Se sap que conté més de trenta nutrients diferents, però una fracció del 2,5 % que és encara desconeguda actua com a vigoritzant, tònic i reconstituent.
• Conté oligoelements que ajuden a la funció cel·lular, muscular i esquelètica.
• Més de 100 enzims reguladors del creixement i del metabolisme.
•Minerals (més de 27): Té tant fòsfor com la carn de vedella o algunes verdures, i més que la llet sencera; més magnesi que les carns, els peixos i la major part de les verdures (lluny però del segó de blat o de les ametlles, especialment rics en aquest mineral); alguns pol·lens tenen tant ferro com els espinacs, la carn o el rovell d’ou i més que el peix; i tant de zinc com les avellanes, el formatge Emmental o la farina de soja (considerats rics en aquest element). També conté Seleni.
•Vitamines: El pol·len té tanta o més vitamina B1 (tiamina) com l’extracte de llevat o el germen de blat; té més vitamina B2 (riboflavina) que els ous o la llet, i alguns fins i tot més que el llevat de cervesa (molt ric en aquesta vitamina) o la carn de vedella; el seu contingut en vitamina C és semblant als espinacs o al tomàquet; i alguns tipus de pol·len contenen tanta vitamina E com el germen de blat, els cacauets o l’oli d’oliva.
•Alt percentatge d’hidrats de carboni que el converteixen en un complement alimentós ideal en períodes d’escassa energia.
•Conté hormones vegetals, les quals tenen la propietat de regular les secrecions de les glàndules endocrines, sense els efectes col·laterals i desequilibrants de les hormones animals.
