Malgrat no ser un nutrient, la fibra alimentària és un component important de la nostra dieta. La principal raó de la seva importància és que passa pel nostre organisme sense ser absorbida.
La fibra alimentària està formada per parts comestibles de plantes que el nostre intestí prim és incapaç de digerir o absorbir i que arriben intactes a l’intestí gruixut. Entre elles, es troben els polisacàrids diferents del midó (per exemple, la cel·lulosa, la hemicel·lulosa, les gomes i pectines), els oligosacàrids (per exemple, la inulina), la lignina i les substàncies vegetals associades (per exemple, les ceres i la suberina). El terme fibra alimentària comprèn a més un tipus de midó conegut com midó resistent (present en llegums, llavors i grans parcialment mòlts i alguns cereals d’esmorzar) perquè resisteix la digestió en l’intestí prim i arriba intacte a l’intestí gruixut.
Fonts de fibra alimentària
La fibra alimentària es troba en les fruites (pera, maduixa, mora, gerd, grosella i taronja), les verdures (col de Brussel·les, carxofa, ceba, all, blat de moro, pèsols, mongetes i bròquil, etc), les llegums (llenties, cigrons, mongetes, etc) i els grans de cereal sencers (segó de blat, de civada, pa de cereals integrals o multi-cereals, etc).
Tipus de fibra alimentària
Sovint, la fibra alimentària es classifica, segons la seva solubilitat, en fibra soluble o insoluble. Ambdós tipus de fibra es troben en distintes proporcions en els aliments que contenen fibra. La civada, les fruites, les verdures i les llegums són bones fonts de fibra soluble. Els cereals integrals i el pa integral són fonts riques en fibra insoluble.
La fibra alimentària i la salut
La fibra alimentària ingerida avança per l’intestí gruixut, allà és fermentada parcial o totalment per les bactèries intestinals.
Durant el procés de fermentació, es formen diversos subproductes, àcids grassos de cadena curta i gasos. Els efectes beneficiosos per a la salut de la fibra alimentària es deriven de l’acció combinada del procés de fermentació i dels subproductes resultants.
Els principals efectes fisiològics atribuïts a la fibra alimentària afecten a:
•La funció intestinal.
La fibra alimentària, especialment la fibra insoluble, ajuda a prevenir el restrenyiment quan incrementa el pes de les femtes i a reduir la duració del trànsit intestinal. Aquest efecte és fins i tot major si el consum de fibra s’acompanya d’un augment de la ingesta d’aigua.
Els àcids grassos de cadena curta, produïts quan la fibra fermenta per l’acció de les bactèries intestinals, són una font important d’energia per les cèl·lules del colon i poden inhibir el creixement i la proliferació de cèl·lules cancerígenes a l’intestí.
Quan millora la funció intestinal, la fibra alimentària pot reduir el risc de malalties i trastorns, per exemple la malaltia diverticular o les hemorroides, i pot tenir un efecte protector envers el càncer de còlon.
