Imaginis que està preparant-se per un important discurs en públic, li vénen ganes de llançar-se a la caixa de galetes o li marxa la gana completament? L’estrès afecta la conducta alimentària de les persones de forma diferent.
Experimentem estrès quan succeeix quelcom en el nostre interior o en el nostre entorn que altera el nostre equilibri. Aleshores utilitzem tàctiques per a combatre l’agent estressant i tornar al nostre estat normal. L’estrès pot ser intern, com preocupar-se per quelcom, o extern, com el causat per un examen o determinades situacions socials. Ja que l’estrès forma part de la nostra vida diària, la nostra forma d’alimentar-nos sota els seus efectes pot afectar la nostra alimentació i salut en general.
Lluitar o fugir
Davant d’una amenaça, es desencadena automàticament en l’organisme una resposta de “lluita o fugida”. La descàrrega d’adrenalina porta sang al cervell, al cor i als músculs, lluny del sistema digestiu, per preparar el nostre cos per fugir o lluitar. Es creu que experimentem aquest tipus de reacció fins i tot si la mateixa amenaça o agent estressant és psicològica o emocional, en lloc de física. Aquest estat d’alerta hauria de fer-nos incapaços de menjar i fins i tot provocar-nos nàusees. En canvi, s’ha descobert que a algunes persones l’estrès els incita a menjar més. Com s’explica aquest fenomen?
Les persones que estan a règim solen menjar més en situacions d’estrès
Avui en dia molta gent està a dieta per aprimar-se o “vigilar el seu pes”. Generalment això implica controlar el tipus i la quantitat d’aliments que es consumeixen. Aquestes persones a més a més ignoren els senyals que els indiquen que tenen gana a fi de menjar menys del que desitjarien, és a dir, restringeixen la seva alimentació. Les persones que mengen en funció de la seva gana, no s’imposen límits. Les investigacions han demostrat en repetides ocasions que aquells que limiten la seva alimentació tendeixen a menjar més en resposta a l’estrès, mentre que aquells que no ho fan acostumen a menjar menys.
