|
Els aminoàcids es classifiquen en essencials (aminoàcids indispensables que l’organisme no produeix i deuen obtenir-se per mitjà de la dieta) o no essencials (aminoàcids no indispensables que el cos pot produir de forma endògena a partir d’altres proteïnes). Existeixen vuit aminoàcids que es consideren essencials per als aduls: leucina, isoleucina, valina, treonina, metionina, fenilalanina, triptòfan i lisina; i nou per als nens (els anteriors més la histidina).
Quan una proteïna conté els aminoàcids essencials en la quantitat necessària per als éssers humans, es diu que té un valor biològic elevat. Quan un o més aminoàcids essencials estan presents, però en quantitats insuficients, es diu que dita proteïna té un valor biològic baix. L’aminoàcid que està present en menor quantitat de la necessària es denomina “aminoàcid limitant”.
El cicle de les proteïnes
El nostre organisme produeix i elimina proteïnes contínuament. Després de menjar, les proteïnes es descomponen durant la digestió en aminoàcids, que són absorbits i utilitzats per a fabricar altres proteïnes a l’organisme. Una ingesta diària de proteïnes i energia adequada garantitza que aquest cicle continuï.
Fonts de proteïnes
Les proteïnes es troben en diferents aliments. Les fonts animals de proteïnes com la carn, el peix, els ous, la llet, el formatge i el iogurt, proporcionen proteïnes d’alt valor biològic. Els vegetals com els llegums, els cereals, els fruits secs, les llavors i les verdures proporcionen proteïnes d’escàs valor biològic. En canvi, com l’aminoàcid limitant sol ser diferent en proteïnes procedents de diferents vegetals, la combinació de diferents fonts vegetals en el mateix àpat (per exemple, llegums amb cereals) sovint constitueix una mescla de major valor biològic. Aquestes combinacions solen trobar-se en les receptes culinàries tradicionals de tots els continents.
Les dietes omnívores (amb aliments derivats tant d’animals com de plantes) del món desenvolupat proporcionen quantitats adequades de proteïnes. En canvi, els subgrups de la població que no consumeixen productes d’origen animal poden tenir dificultats per a satisfer les seves necessitats proteiques.
|