B- Cicles irregulars
Els cicles irregulars són el primer senyal per la premenopausa. Amb el temps, les menstruacions van desapareixent i s’estableix la data de la darrera menstruació com la que determina l’inici de la menopausa.
C- Canvis en la figura.
La menopausa es relaciona amb una sèrie de canvis metabòlics que acostumen a produir un increment del greix corporal. El greix corporal que als 20 anys és d’un 20% passa a un 33% als 40 anys i a un 42% als 50 anys.
La vida sedentària accelera aquest procés. En moltes dones es produeix un augment de pes i amb altres només un canvi en la distribució del greix però sense canvis a la balança.
Amb l’augment de pes es produeix un augment del risc cardiovascular i de diabetis.
D- Osteoporosi.
Pèrdua de massa òssia: la pèrdua progressiva de les hormones femenines afavoreix la descalcificació de l’os.
Hi ha una relació important entre la pèrdua de massa òssia i el risc de fractures. Amb la detecció precoç de descalcificació de l’os i amb un tractament adequat es pot prevenir l’osteoporosi i el risc de fractures.
La densitometria òssia de la columna lumbar i el coll del fèmur ens permet detectar la disminució de massa òssia. És molt recomanable en el següent grup de pacients: • Menopausa precoç (abans dels 40 anys). • Tractaments llargs amb corticoides, hormona tiroide, ansiolítics, anticonvulsius, antiàcids. • Tabaquisme. • Poc pes. • Dones amb anorèxia nerviosa i insuficiència renal crònica. • Hipertiroïdisme i diabetis (patologies cròniques). • Immobilització prolongada. • Antecedents familiars d’osteoporosi. • Fractures prèvies sospitoses. • Evidència radiològica d’osteoporosi.
E- Alteracions de l’ànim i irritabilitat.
Durant la menopausa són freqüents les alteracions de l’estat d’ànim que es manifesten en una disminució de l’energia, esgotament, falta de concentració, ansietat, irritabilitat i agressivitat.
És ben conegut, que els estrògens actuen sobre el sistema nerviós central i són responsables d’afavorir una sensació psicològica i de plaer.
La dona és conscient que perd la seva capacitat reproductora i que la funció de maternitat desapareix. Hi ha un sentiment més o menys inconscient que ja no és valorada igual per l’entorn social.
Aquesta etapa també coincideix amb la de convivència amb fills adolescents i tot el que comporta. A la dona, li costa assumir el creixement dels fills com a éssers individuals i independents. Posteriorment la marxa dels fills produeix el famós síndrome del “niu buit”. També existeixen situacions totalment oposades: la no marxa dels fills i l’extrema convivència que es prolonga durant anys també influeixen enormement en les alteracions de l’estat d’ànim.
