• Un excés de calci (produït pel consum de llet i derivats) es pot acumular als ronyons i produir càlculs (pedres) o també al sistema càrdio-vascular i generar ateromes i per tant provocar aterosclerosi i arteriosclerosi.

• L’elevada toxicitat i contaminació dels productes làctics és deguda al fet que actualment es troben plens d’antibiòtics, hormones i altres substàncies químiques afegides a l’aliment de l’animal (generalment vaques).

Si realment ens preocupa tenir una aportació òptima de calci en la nostra dieta, el que hauríem de fer és prestar més atenció als productes que alteren el metabolisme del calci en lloc de prendre més làctics.

Falses creences sobre la llet
En realitat, podem alimentar-nos perfectament, sense tenir carències de cap tipus, prescindint dels làctics.

Sovint ens trobem però, amb la “necessitat” de consumir làctics. Aquesta suposada necessitat respon principalment a tres raons:

• La creença que la llet té un alt valor nutritiu.
• La preocupació pel calci.
• L’aferrament psicològic de l’alletament de la mare.

Efectivament la llet animal aporta molts nutrients (més aviat en excés), però aquests són inadequats per a l’alimentació humana. És evident que les necessitats d’un nadó humà (d’uns 3 kg de pes) i les d’un vedell (d’uns 50 kg) són ben diferents. A més, la millor llet que pot rebre un infant humà és la de la mare però només mentre és lactant; un cop deixa de ser-ho, passa a una dieta basada en cereals, verdures i fruites, més semblant a l’adulta.

Pel que fa al calci, ens hauríem de preocupar més de les pèrdues que del subministrament i incloure en la dieta una bona quantitat de verdures (col-i-flor, bròquil), cereals (civada, ordi, blat), llavors (sèsam), fruits secs (ametlles, avellanes), etc. El sèsam, per exemple, és l’aliment més ric en calci i ferro; afegit a verdures i amanides, o pres en forma de gomassi (sèsam amb sal) per salar els aliments, entre altres usos.