Dur una vida sana es troba a l’abast de tothom, però en realitat vivim en una societat que prioritza altres hàbits i valors abans que la salut.
Tal i com sabeu molts de vosaltres, el segle passat va sorgir una de les organitzacions mundials més importants i de més rellevància avui en dia en l’evolució de la nostra vida i de la nostra societat. Estem parlant de l’ OMS (Organització Mundial de la Salut), que va proclamar l’any 1948 el dret a la salut, tant física com psíquica, i va donar lloc a l’anomenat “Estat del Benestar”, que té els seus orígens en el dret a la salut de l’Assemblea Constituent Francesa de 1789.
Però heus aquí el dilema, realment creieu que estem en la societat del benestar? És cert que fer una vida sana es troba a l’abast de tothom, però en realitat vivim en una societat que prioritza altres hàbits i valors abans que la salut.
Estem convertint una sèrie d’hàbits reconeguts per a tothom, com són una bona alimentació, uns bons hàbits higiènics i activitat física constant en un suplici, una obligació.
I en el fons donem més importància a poder menjar el que vulguem i sense mesura, a el fet que un de cada tres nens en edat escolar pateixi sobreprès i que dos de cada quatre adults pateixin problemes relacionats amb l’obesitat com són cardiopaties, desequilibris hormonals, excés de colesterol,etc. Senzillament donem més importància a poder fer la vida que ens plagui sense escoltar allò que el nostre cos ens demana realment, i sense enfrontar-nos a aquells hàbits que ens són recomanats, com per exemple, evitar l’excés de cafè, tabac i alcohol, a viure situacions d’estrès constant, a dormir poc i malament, etc. Arribem, fins i tot, a tornar-nos sedentaris en contra natura. No ens movem, no ajudem el nostre cos a desenvolupar-se ni a millorar físicament, i això, a on ens porta? Doncs a què cinc de cada deu nens en edat escolar no facin cap tipus d’activitat física i que només dos de cada 25 adults tingui el costum de realitzar una activitat física un mínim de dos cops per setmana i de forma constant.
Realment creieu que viviu en “ L’Estat del Benestar”?
