És una malaltia que es caracteritza per dolor crònic generalitzat, no articular, i sensació dolorosa a la pressió d’uns punts sensibles específics.
Què és el que produeix el dolor?
El cos humà té mecanismes que el protegeixen habitualment contra el dolor. Si no existissin aquests mecanismes, seríem conscients constantment del nostre organisme i dels nostres músculs i articulacions. Es pensa que en les persones afectades de fibromiàlgia aquests mecanismes tenen un funcionament anormal, la qual cosa provoca un increment en la percepció del dolor. Una petita sobrecàrrega en una part del cos és suficient per a notar sensacions doloroses. Així, doncs, ens trobem davant d’un trastorn del Sistema Nerviós; concretament, dels mecanismes que processen els estímuls dolorosos, donant lloc a un llindar del dolor extremadament baix.
Quin és el símptoma més important?
El dolor musculoesquelètic amb un mínim de tres mesos de durada, de localització difusa i a diverses parts del cos, com la lumbar, el coll, l’espatlla, la zona pèlvica, colzes i mans, que a més a més afecta a ambdós costats del cos (esquerra i dreta) i tant per sobre com per sota de la cintura.
Com i a quines parts es nota el dolor?
Les persones que pateixen fibromiàlgia descriuen el dolor com cremor, punxades, pesantor, palpitació o molèstia. És freqüent que el dolor es noti als músculs que més s’exerciten i, en general, a les parts abans esmentades.
Quines altres molèsties produeix a l’aparell locomotor?
Pot provocar rigidesa generalitzada, sobretot en llevar-se al matí i sensació d’inflamació a les mans i els peus. També es pot sentir formigueig poc definit que afecta de forma difusa sobretot a les mans. Són molt freqüents, també, les contractures musculars, sobretot al múscul trapezi.
Provoca cansament?
Sí, en la majoria dels casos. Les persones que pateixen fibromiàlgia tenen poca tolerància a l’esforç i se senten como si els manqués energia. Això fa que qualsevol exercici d’intensitat inusual els provoqui dolor, per la qual cosa intenten evitar l’esforç físic. La conseqüència és que cada cop realitzen menys esforç, la massa muscular s’empobreix i el nivell de tolerància a l’exercici disminueix encara més. D’aquí la necessitat de mantenir un exercici suau però amb constància.
