L’obesitat és la malaltia metabòlica més rellevant i s’ha de considerar una malaltia crònica. El seu desenvolupament implica factors genètics i factors ambientals que són determinants del moment d’inici de la malaltia i de la seva magnitud.

La transcendència d’aquest problema s’agreuja en relació amb altres patologies associades. Ja que l’obesitat constitueix un factor de risc per patir altres malalties com per exemple l’arteriosclerosis, malalties cardiovasculars, etc.

L’obesitat la definim com un augment de la massa corporal que es tradueix en un increment del pes i encara que no tot l’increment del pes és degut a un augment del teixit adipós, a la pràctica el concepte d’obesitat es relaciona amb el pes corporal.

A fi que tothom pugui determinar fàcilment quin és el seu pes adequat, es mesura simplement la relació entre el pes i l’alçada: Índex de Massa Corporal (IMC). L’IMC és una eina útil que és utilitzada tot sovint per metges i altres professionals de la salut per a determinar la prevalença de pes per sota del normal, excés de pes i obesitat en adults. S’obté dividint el pes en quilograms d’una persona entre el quadrat de la seva alçada en metres (kg/m2). Per exemple, un adult que pesa 70 kg i l’alçada del qual és de 1,75 m tindrà un IMC de 22,9 kg/m2.