El gluten es troba en els grans de blat, sègol, ordi i civada, i és utilitzat en la fabricació de molts aliments quotidians com el pa, els cereals de l’esmorzar, la pasta, les pizzes, les masses, els pastissos i les galetes. Però no sempre és tan senzill de trobar, ja que els cereals que contenen gluten també s’utilitzen com ingredients en arrebossats, salses i alguns productes fets de carn, com les salsitxes i hamburgueses. L’arròs, les patates i el blat de moro no contenen gluten. Actualment existeixen també molts productes especials sense gluten per aquells que pateixen aquest trastorn.

Assistència i assessorament
Seguir una dieta sense gluten pot treure temps i semblar complicat. En canvi, una vegada diagnosticada la malaltia celíaca, els pacients disposen de diversos tipus d’assistència i ajuda. Un nutricionista qualificat els pot ajudar a triar els aliments més apropiats i a organitzar una dieta equilibrada i saborosa que s’adapti a l’estil de vida de la persona. També existeixen llistes que contenen informació actualitzada sobre els productes elaborats que no contenen gluten i poden incloure’s en la dieta sense problemes. En molts països hi ha associacions oficials de celíacs, que són grups de suport nacionals, a més d’una font d’informació privilegiada referent a tots els aspectes relacionats amb la malaltia.

Prevenció
Encara no se sap perquè algunes persones desenvolupen aquesta malaltia, encara que sembla tenir un component hereditari. En l’actualitat, l’única mesura preventiva recomanada és evitar introduir aliments de blat en la dieta dels bebès fins els sis mesos d’edat.

Millor detecció
Donat que probablement hi ha molta més gent amb malaltia celíaca del que es pensava anteriorment, s’està debatent com millorar-ne el seu diagnòstic. Hi ha qui suggereix realitzar exàmens mèdics col·lectius, altres recomanen realitzar anàlisis de sang a qui tingui símptomes com anèmia, cansament crònic, síndrome de l’intestí irritable o antecedents familiars de la malaltia. Al mateix temps, no s’hauria d’aconsellar l’autodiagnòstic; l’adopció d’una dieta sense gluten “per si un cas”, sense assistència professional, pot portar a una alimentació desequilibrada i inapropiada, amb més inconvenients que avantatges.