Complexes físics
Quan les preocupacions van dirigides a algun defecte en l’aspecte físic llavors podem parlar de trastorn dismòrfic corporal : és l’etiqueta que fem servir els psicòlegs per descriure aquelles persones que es preocupen exageradament per la forma, la mida o simetria del nas, els ulls, la boca, els genitals, els pits, el cul,etc. Aquests pacients experimenten un intens malestar en relació al seu suposat defecte i els resulta molt difícil deixar de pensar-hi.
Les persones que pateixen aquest trastorn poden passar hores comprovant el seu “defecte”, deixar d’anar a la feina o a l’escola, passar-se el dia demanant als altres informació tranquil·litzadora, intentar amagar el seu defecte.
Comentari
Cal remarcar per últim que la persona que popularment entenem com acomplexada és possible que tingui un concepte negatiu de si mateixa, i es comporti de manera defensiva o agressiva vers els altres.
Segurament les actituds cap als altres estan influïdes per la nostra autoestima. Si ens acceptem a nosaltres mateixos tal com som, tenim confiança en les nostres capacitats i recursos, i estem motivats amb els nostres projectes, no ens caldrà anar per la vida vacil·lant o amagant-nos, perquè sabrem que la nostra vida té el mateix valor que la de qualsevol altra persona.
Tractament
El tractament psicològic per aquest tipus de problemes ha de ser individualitzat i és difícil generalitzar. Primer aquest intenta detectar la distorsió del pensament, és a dir, mirar de descriure si realment hi ha un defecte o no, i realitzar-ne una investigació. Així doncs, cal buscar proves objectives per decidir la veracitat del cas.
Si hi ha distorsió del pensament veurem quina funció compleix: potser és una crida d’atenció, o bé un comportament autodestructiu. Fins i tot, pot tractar-se d’una idea obsessiva que no es pot aturar.
Els psicòlegs ensenyem com fer front a aquest pensament i analitzem com influeix en les emocions i en el comportament.
Segurament treballaríem per millorar l’autoconcepte, a part dels complexes la persona és, evidentment, moltes més coses. Tractaríem de conèixer-les i potenciar-les, procurant descobrir la pròpia escala de valors i, finalment, provaríem de fer projectes coherents.
Pot donar-se el cas que hi hagi un quadre d’ansietat, en aquest cas, donaríem informació i ensenyaríem tècniques per reduir-la.
