La demència és un trastorn progressiu que afecta a les funcions superiors: capacitat per recordar, comunicar-se, prendre decisions. Per causa d’aquesta pèrdua cognitiva també es dóna una alteració en la realització de les activitats de la vida diària (vestir-se, rentar-se, menjar…) i poden provocar situacions perilloses.
A mesura que avança la malaltia, aquestes persones tenen més dificultats per tenir cura d’elles mateixes, fins que arriba un punt que són dependents de terceres persones (familiars, cuidadors…).
Les característiques del domicili tenen un efecte directe sobre el comportament i funcionament del malalt. És per això, que el terapeuta ocupacional adapta l’habitatge a les noves necessitats del malalt.
Adaptar el domicili no té perquè comportar fer moltes obres, bàsicament, el que es tracta és d’adaptar l’espai i el mobiliari per promoure l’autonomia, evitar perills i facilitar la tasca de cuidar.
• Cal fer les adaptacions progressivament, per tal que el malalt amb demència acostumi a les novetats.
• Cal crear un entorn senzill, estable i segur.
Com és la casa ideal per una persona amb demència?
1. Ambient familiar i amb identitat pròpia: els objectes personals i els records formen part de la nostra identitat i ens ajuden a saber qui som, on som, etc. per tant, és important personalitzar l’estança amb records, fotos, objectes personals, etc. 2. Ambient estimulant: hi ha varis elements que poden afavorir l’orientació de la persona amb demència: • Aprofitar la llum natural durant el dia i l’artificial a la nit. • Rellotges grossos a la paret, amb números grans. • Tenir un calendari (són útils els de bloc, que permeten cada matí arrencar la pàgina). • Col·locar el nom i pictogrames (dibuixos simples i significatius) a les portes de les habitacions. • Evitar els sorolls innecessaris.
