Som conscients d’allò que mengem? Per exemple, quines diferències hi ha entre una poma provinent del cultiu convencional i una del cultiu ecològic?
Si la poma en qüestió prové d’un cultiu convencional estem ingerint plaguicides, alguns d’ells catalogats per la OMS com a cancerígens, molts perjudiquen el sistema nerviós central, poden alterar la informació genètica i/o poden produir alteracions hormonals. No obstant això, encara no s’ha traduït en canvis legislatius significatius. Hi ha més de 800 plaguicides autoritzats a Europa. Cada país, però, estableix els valors màxims permesos de residus de plaguicides en els aliments. Espanya - juntament amb Itàlia, Grècia i Turquia - està entre els països que permeten les concentracions més altes de substàncies químiques. És per aquest motiu, que rebem pressions per part dels països nòrdics i centreeuropeus, que no volen continuar important productes que consideren tan contaminats.
A més, la terra del pomer de la nostra poma ha estat abonada amb fertilitzants químics, amb la fabricació dels quals s’emeten agents contaminants (òxids de nitrogen i emissions en pols de fluor), aquests també contenen nitrats que contaminen les aigües dolces, ja que són molt solubles i es filtren pel sòl fins arribar a les aigües subterrànies.
Amb la poma ens podem estar menjant moltes altres coses, com la cera que hi posen per tal que sigui més lluent. Fora d’això es tracta d’una poma que majoritàriament no és més que aigua: amb fertilitzants químics els productes agrícoles creixen molt ràpidament i no disposen del temps necessari per sintetitzar els sucres mitjançant el sol ni els nutrients del sòl, i perquè la terra de la qual s’ha nodrit és molt poc fèrtil. La terra del cultiu intensiu que no practica la rotació de cultius, ni deixa a la terra períodes de repòs, perd els seus nutrients. La terra desnodrida suposa el problema afegit d’estar mancada de tot recurs contra els agents erosionants i així, la pluja, en comptes d’endinsar-s’hi l’arrossega.
Si decidim però, menjar una poma de cultiu ecològic sabem que no estem ingerint plaguicides, sabem que conté la quantitat normal d’aigua i que té un alt valor nutritiu perquè ha madurat nodrint-se en una terra abonada amb fertilitzants naturals (fems, compost, palla, farina, algues, frondoses, cendres...) i rica en nutrients. Sabem, a més, que és fruit d’un procés respectuós amb l’entorn.
El cultiu convencional actual va sorgir en els anys 50. Les tècniques de monocultiu i l’ús indiscriminat de fertilitzants i fitosanitaris van incrementar el rendiment de les terres. És va dir que Europa mai més tornaria a passar gana. Però en menys de vint anys començaren a fer-se evidents els efectes negatius d’aquests tipus de cultiu: la terra perdia vida, les plagues eren cada cop més resistents malgrat el continu increment de pesticides i herbicides, i els excedents agraris suposaven una important despesa per als Estats que en subvencionaven les produccions. Aquí s’hi va afegir la degradació ambiental, la pèrdua de biodiversitat, l’erosió, la contaminació d’aigües i sòls. En síntesi, n’ha resultat una terra sobreexplotada i pobra; una població sobrealimentada i mal nodrida.
Per contrarestar aquest tipus de cultiu, s’ha anat estenent el cultiu ecològic com un sistema de producció agrària i ramadera que proporciona aliments de màxima qualitat amb tècniques respectuoses amb el medi ambient.
En resum, que hi ha pomes i pomes.
Camino Lucea
Genuïns - Productes Naturals i Ecològics.
