Martes, 6 Febrero, 2007
foto portada
 
 
Home > Arxiu > Gener 07 > Alimentació Arxiu
Per què no funcionen les dietes d’aprimament? Gener de 2007
Sovint sentim a dir per qualsevol mitjà de comunicació que el sobrepès i l’obesitat estan augmentant de manera alarmant a la nostra societat. Més de la meitat de la població té excés de pes, i aproximadament un 15% pateix obesitat. A més, la prevalença de l’excés de pes està en constant creixement.


La raó d’aquest increment es troba en una alimentació hipercalòrica, és a dir, una desproporció entre el consum de calories i la despesa energètica de la persona. Això ha anat paral·lel al gran desenvolupament tecnològic de les últimes dècades, que ha fet possible l’emergència d’una indústria alimentària capaç de produir una gran varietat d’aliments i amb una alta densitat energètica.

Si a això li afegim un augment generalitzat del sedentarisme, ens trobem amb una gran facilitat per anar acumulant greixos i pujar de pes. La lluita contra l’obesitat té com a objectiu reduir aquests greixos, tant els que l’organisme té acumulats com els que ingerim amb la dieta i, de retruc, disminuir el risc de patir malalties associades.

dieta estricta

Quanta gent coneixem que ha començat a fer alguna dieta estricta d’aprimament i l’ha acabada abandonant? O que ha aconseguit arribar al pes objectiu i amb el temps ha tornat a recuperar tants o més quilos dels que havia perdut?

El fet de seguir una dieta d’aquest tipus suposa menjar menys, tant en quantitat com en qualitat d’aliments, la qual cosa fa que la majoria d’aquestes dietes no siguin gens equilibrades. Aquest desequilibri porta l’organisme a patir un dèficit de nutrients, i la persona que segueix la dieta es comença a sentir dèbil, passa gana, té ansietat, ganes de picar, estrès, mal humor, li cauen els cabells... El seu metabolisme basal es redueix, perquè el cos es posa en estat d’alerta i comença a estalviar energia i, tot i seguir la dieta estrictament, la baixada de pes s’estanca. Si la persona vol seguir baixant de pes, la dieta s’ha de fer més restrictiva, disminuint, encara més, la ingesta de calories i, conseqüentment, l’aportació de nutrients.

En algun dels moments en què s’estanca la pèrdua de pes, se sol abandonar la dieta amb el desànim i la frustració que comporta no haver aconseguit el desitjat objectiu. A partir d’aquí, i amb més o menys rapidesa, molta gent comença un altre cop a menjar en excés i a repetir els errors alimentaris que la van portar a engreixar-se, tancant així un cercle viciós molt difícil de trencar.

La solució definitiva per a aprimar-se i mantenir el pes aconseguit, però, no és el seguiment d’una dieta estricta i desequilibrada durant uns mesos, que ja hem vist que no porta enlloc, sinó el canvi definitiu dels hàbits alimentaris. Perquè aprenent a menjar bé ens sentirem molt millor!


Patricia Balaguer Marquès
Centre Dietètic Cynara.