Els sucres simples (com la glucosa i la fructosa) són dolços i solubles en aigua. En trobem a la canya de sucre, a la remolatxa sucrera, a la mel i a la fruita. El seu consum ens proporciona energia immediata i per un període curt de temps, ja que són molècules senzilles i les digerim amb facilitat. En una dieta equilibrada, recomanem el seu consum ocasional i moderat.

Els sucres complexos no són dolços ni solubles a l’aigua, i estan formats per la repetició de molècules de sucres simples. Per això són més grans i difícils de digerir. En una dieta equilibrada, aquest tipus de sucres han de ser la base de la nostra alimentació, ja que ens proporcionen energia a curt termini i durant un període de temps més llarg que els simples. Són abundants als cereals (blat, arròs, civada...) i derivats (pa, pasta...), i a tubercles com les patates. N’hem de menjar entre quatre i sis racions al dia. Els llegums també són rics en hidrats de carboni complexos, però els classifiquem dins el grup de les proteïnes.

El segon grup d’aliments el formen els greixos o lípids (oli, margarina, mantega...), dels quals consumirem entre tres i sis cullerades soperes al dia, preferentment d’oli d’oliva.

El peix, la carn, els ous, els llegums i els fruits secs pertanyen al tercer grup, el de les proteïnes, i el seu consum recomanat és de dues o tres racions al dia.
El quart grup d’aliments és el de la llet i els seus derivats (iogurt, formatge...), i n’hem de menjar entre dues i tres racions al dia.

Les verdures i hortalisses, del grup cinc, les hem de consumir de dos a quatre cops al dia, i com a mínim una vegada al dia, han de ser fresques.

La fruita forma part del grup sis i el seu consum recomanat és de dues o tres peces al dia.

Finalment, el setè grup és el de les begudes, amb l’aigua com a principal component. Per no deshidratar-nos és convenient que beguem entre 6 i 8 gots al dia, l’equivalent a un litre i mig o dos litres.

La coneguda dieta mediterrània és el millor model de dieta equilibrada, i coincideix amb les proporcions d’aliments esmentades anteriorment.

Quan mengem més sucres dels que cremem, l’energia que contenen s’emmagatzema al nostre cos en forma de greixos, i ens fa augmentar de pes.
Per això les dietes d’aprimament, a part de reduir la ingesta de greixos, redueixen o fins i tot eliminen els sucres, tant simples com complexos. Aquesta situació obliga l’organisme a obtenir l’energia que necessita per viure dels greixos acumulats al nostre cos. A mesura que es van cremant aquests greixos s’aconsegueix la pèrdua de pes, però és en detriment d’una dieta equilibrada.

Per tant, aquest tipus de dietes poden fomentar la creença errònia que els sucres complexos (pa, arròs, pasta, patata, llegums) són “dolents” perquè engreixen. Com hem vist, el seu consum ha de ser la base d’una dieta equilibrada perquè són la nostra principal font d’energia, i només ens engreixaran quan en mengem més dels que cremem.