Les seves conseqüències o manifestacions poden ser molt variades:
• Problemes de moviment i to muscular: dificultat o impossibilitat de moure’s per culpa d’espasticitat, rigidesa, debilitat muscular, hipotonia, etc.

• Dificultats en la coordinació i l’equilibri: que es posaran de manifest en la majoria de les activitats que l’afectat vulgui realitzar (caminar, vestir-se, cuinar...).

• Alteracions de la sensibilitat: dificultat o impossibilitat de percebre estímuls externs (tacte, dolor, temperatura) o,al contrari, rebre’ls de manera exagerada o augmentada.

• Alteracions en la percepció de la posició del cos (o d’una part).

• Trastorns de conducta: agressivitat, depressió, irritabilitat...

• Problemes de cognició: memòria, aprenentatge, càlcul...

• Alteracions en el llenguatge, la comprensió...

Patir algun o varis d’aquests desordres dificultaran en major o menor mesura la realització de les tasques més bàsiques i quotidianes de la persona (higiene, nutrició, mobilitat ...).

Quin és el seu objectiu?
Aquest concepte de tractament pretén millorar la funcionalitat de la persona, és a dir, que pugui recuperar el màxim d’aquelles activitats perdudes. Per aconseguir-ho, sempre pren com a referència el Moviment Normal, és a dir que té molt en compte la bona execució del moviment en les tasques realitzades.

Tot i que busca l’assoliment d’una independència màxima de la persona, no pretén guanyar-la a “qualsevol preu”, per això:

• Evita les compensacions i els patrons de moviment anormals (en la mesura del possible).

• Dosifica l’ús d’ajudes tècniques (fèrules, crosses, bastons, caminadors ...).

És necessari saber copsar el potencial del pacient o la pacient, per poder decidir en cada cas, quina és la millor opció. És a dir, aquella opció que ajudi,però que no eviti que les possibilitats latents de la persona puguin manifestar-se.

En què consisteix el tractament segons Concepte Bobath?
El CB concep a la persona com a un tot, ja que es basa en una filosofia holística. I per tant, l’avalua també des d’aquest punt de vista global i no només des de la seva discapacitat (mancança, problema).

És important realitzar una avaluació específica de la persona per tal de poder conèixer en profunditat tots els seus dèficits, mancances, limitacions, problemes; i també les seves aptituds, qualitats...

El tractament es basa en l’aprofitament de totes aquelles qualitats que han quedat preservades, utilitzant-les i potenciant-les si cal, per minimitzar dels seus dèficits. Paral·lelament també busca la inhibició de les activitats reactives anormals, la facilitació del reclutament d’unitats motores (contracció muscular) i l’aprenentatge de moviments normals.

Aquest tractament es basa en diferents principis neurofisiològics, entre els quals destacaríem el principi de la Neuroplasticitat.

Què és la neuroplasticitat?
És una qualitat del Sistema Nerviós (SN) gràcies a la qual, aquest és capaç de modelar-se a través de l’aprenentatge. Això significa que qualsevol activitat que nosaltres haguem après al llarg de la nostra vida ha estat possible perquè la repetició ha produït un canvi en l’estructura interna del SN (noves connexions entre neurones). Aquesta activitat tant pot ser intel·lectual com física (idiomes, escolarització, professions, esport...).

Quan es produeix una afectació al SN sovint la persona té dificultats per seguir fent les activitats que fins el moment li eren tan fàcils i per això l’autonomia de la persona es veu limitada. Però gràcies a la neuroplasticitat, es podran reconstruir noves vies de connexió per pal·liar aquests efectes adversos.

El CB s’aprofita d’aquesta qualitat per buscar la recuperació d’aquestes funcions perdudes amb el treball constant i la interacció entre terapeuta i pacient, per això l’atenció ha de ser individualitzada. També es recomana una teràpia intensiva i amb un inici el més precoç possible per tal de poder dirigir la capacitat plàstica de la persona afectada cap a la normalització del moviment, l’assoliment d’una independència màxima i la minimització de les seqüeles.